Antoni Balmanya i Ros – La Bisbal d’Empordà, 1846 – 1915
Fill d’una família de comerciants de la Bisbal. El 1863 va anar a Girona per estudiar magisteri i tres anys més tard ja era titulat. El febrer de 1868 el van assignar a l’escola d’Espolla on va restar fins que es va jubilar el 19 de juliol de 1908, més de 40 anys com a mestre nacional.
Com a mestre fou un renovador de la pedagogia. El 1881 el seu sistema i l’Escola d’Espolla van rebre el reconeixement amb el títol d’Escola Model, que servia per a ensenyar pedagogia a altres mestres. Totes aquestes renovacions les va donar a conèixer en diverses associacions de mestres de les quals era membre, així com en diverses publicacions.
Rebé la Creu d’Isabel la Catòlica i la Creu d’Alfons XII.
El 1905 va ocupar el primer lloc en l’escalafó de mestres de la Província. Durant els darrers anys de la seva vida va rebre diferents premis i reconeixements. Potser un dels més importants fou quan el 1907 el poble d’Espolla, a més d’atorgar-li una pensió vitalícia, li va dedicar el carrer on vivia i que encara ara porta el seu nom. El 1992, encara va rebre un altre homenatge, quan l’escola del poble va passar a anomenar-se CEIP Antoni Balmanya i Ros.
Va treballar i ajudar en tot el que va poder al poble d’Espolla. Ajudava l’Ajuntament, va fundar la Societat de Socors Mutus “La Fraternal” i també va formar part del Sindicat Agrícola, que donaria temps després el Celler Cooperatiu d’Espolla. A més del treball manual, amb tasques decoratives i de reparació.
Com a delegat de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (el futur Centre Excursionista de Catalunya) va donar a conèixer un seguit de restes arqueològiques. Fou el precursor en identificar, estudiar i donar a conèixer els dòlmens de la comarca, així com el descobridor d’alguns d’ells.
Publicà el Butlletí de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques: “Les coves d’Alabs. Dòlmens d’Espolla”. Autor d’un “Primer libro de lectura manuscrita” que assolí un notable èxit arreu de Catalunya.
Josep Mallart i Cutó, Psicopedagog – Espolla, 1897 – Madrid, 1989
Era el segon de quatre germans d’una família pagesa d’Espolla on hi va néixer el 10 de juny de 1897. Iniciant de petit els seus estudis a l’escola d’Espolla amb el mestre Antoni Balmanya i Ros (1847-1915), pioner de la reforma pedagògica a Catalunya a finals del segle XIX i principis del XX, continuant després amb un altre mestre de renom com Àngel Costal i Marinel.lo (Girona, 1867 – Espolla, 1938).
La seva obra escrita en el camp de la psicologia aplicada, aspectes socials, pedagogia, i relacionada amb l’organització científica del treball és molt àmplia. Des del seu primer treball l’any 1922, “El factor humano en la organización del trabajo: para los patronos, para los obreros y para los técnicos” fins al seu darrer l’any 1981, “Psicologia Industrial i Organizacional”, hi ha més de 40 llibres publicats complementats amb més de 400 treballs, articles, reportatges i altres escrits relacionats. Mallart és considerat com un dels precursors de la psicopedagogia i dels difusors en els estudis sobre l’organització científica del treball.
Josep Antoni Coderch i de Sentmenat – Barcelona, 1913 – Espolla, 1984
Arquitecte i teòric de l’arquitectura. Estudià a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Passat el parèntesi de la Guerra Civil, on fou oficial dels sublevats franquistes, obtingué el títol d’arquitecte el 1941. És nomenat arquitecte municipal de Sitges. El 1942, al cap de dos anys de finalitzar els estudis, establí a Barcelona el seu despatx d’arquitectura.
Va ser un dels principals responsables que l’arquitectura catalana de postguerra s’obrís als corrents contemporanis internacionals. Més endavant, començà a treballar a Madrid. Els anys posteriors dissenyà nombrosos edificis, alguns dels quals són considerats representatius del conjunt de la seva obra. Rebé diversos premis d’arquitectura i disseny i Josep Lluís Sert el va proposar com a representant d’Espanya al Congrés Internacional d’Arquitectura Moderna (CIAM).
El seu Pavelló d’Espanya per a la IX Triennal de Milà obtingué un gran èxit de crítica. El 1965 Coderch inicià la seva activitat com a professor a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Fou membre del Team 10 i participà en discussions.
Arquitectes i crítics de renom en el camp de l’arquitectura el consideren, per sobre de tots, l’autèntic protagonista del renaixement de l’arquitectura espanyola de la postguerra. Va ser guardonat amb nombrosos premis al llarg de la seva carrera professional i el 1977 se li atorgà la medalla del FAD. Va dissenyar algunes peces per als interiors dels seus edificis.
Fou membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi des 1971. És enterrat al cementiri d’Espolla, poble al que estava molt vinculat i on hi tenia una casa.
Fàtima Bosch i Tubert – Espolla, 1957
Catedràtica del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat Autònoma de Barcelona, on dirigeix el Centre de Biotecnologia animal i Teràpia Gènica (CBATEG). Va néixer a Espolla l’any 1957. L’any 1996 va rebre el premi “Rey Don Juan Carlos I de Investigación Científica i Técnica para investigadores menores de 40 años”. És una autoritat mundial en investigació gènica enfront de la diabetis (diabetis mellitus) que és una de les malalties amb un procés d’expansió més ràpid en els països industrialitzats.