Espai on trobaràs la informació dels edificis emblemàtics del municipi d’Espolla.
-
Castell d’Espolla
Situat dins del nucli urbà, a la banda sud del terme i delimitat pels carrers Figueres i del Castell.
Es tracta de les restes conservades de l’antic castell d’Espolla, actualment integrades a l’entramat urbà de la població. Es conserva, tot i que ha estat transformat per adaptar-lo als nous usos, un edifici de planta rectangular distribuït en planta baixa i pis, tot i que presenta la coberta esfondrada. Les façanes més destacables són les de migdia i llevant, aquesta última reformada i amb portal de mig punt bastit amb lloses de pissarra i els brancals fets de carreus de granit. Al pis hi ha dues finestres rectangulars emmarcades amb carreus desbastats. Adossat a la cantonada de llevant destaca un portal de l’antiga fortificació, que dona pas a un carrer sense sortida, amb una orientació nord-sud. Per la banda de ponent, el portal està adossat a un altre edifici rectangular destinat a magatzems i pallisses. Exteriorment, el portal és d’arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus desbastats. Per la cara interna és més gran, d’arc molt rebaixat i fet de carreus. Al voltant del portal hi ha un tram de parament bastit amb carreus de granit desbastats, disposats en filades perfectament regulars. La mateixa tipologia es conserva tant a la cantonada sud-oest del conjunt com a la sud-est. La resta dels paraments estan bastits amb pedra llicorella de diverses mides, lligada amb morter de calç i disposada més o menys regularment, amb refeccions fetes de maons. També cal destacar la presència d’espitlleres, destacant la que es troba localitzada a la cantonada sud-est, tipus sagetera.
Notícies històriques
El tipus de construcció es pot datar en els segles XIII-XIV. Es desconeix actualment qui construí i posseí el casal. Es pot pensar que, si Espolla formava part d’una batllia reial, juntament amb Sant Climent Sescebes, era el castell del batlle, però tampoc es pot descartar que fos la residència d’alguna família noble amb possessions a la zona, com és el cas de Cal Marquès, una altra casa forta de la població i propietat dels Avinyó.
Font: Gencat. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.
-
Societat la Fraternal
Situada dins del nucli urbà de la població d’Espolla, a la banda sud del terme i davant la petita placeta formada pels carrers del Carme i Àngel Costal. La ubicació va determinar la forma de l’edifici a causa de la irregularitat dels carrers.
Edifici entre mitgeres constituït per dos cossos adossats amb les cobertes de dos vessants i distribuïts en una sola planta, tot i que el cos de més alçada presenta un pis superior. La façana es corba amb el carrer i es tanca per la part posterior, la qual cosa té com a resultat un edifici de formes complexes.
Les façanes d’ambdós cossos presenten les obertures d’arc de mig punt amb l’emmarcament arrebossat, unides a l’alçada de la línia d’impostes per una senzilla motllura. El cos de més alçada presenta, al pis, una obertura ovalada emmarcada per dues finestres de triple arcada. La façana està rematada per un frontó de formes geomètriques, al centre del qual s’obre un oval cec. L’altre cos està rematat per una barana d’obra amb cornisa motllurada i presenta unes escales exteriors per accedir a la porta d’accés. A l’interior s’observen dues parts diferenciades, el cafè i la sala de ball, comunicats mitjançant obertures de punt rodó. La sala presenta una terrassa al nivell del pis sostinguda per revoltons i amb barana de ferro treballada.
Quan es va inaugurar tots dos edificis es mostraven nus, amb la pedra vista. En una etapa posterior va ser arrebossat i actualment es pot veure pintat de blanc.
Notícies històriques
A partir de mitjans del segle passat comença a ser habitual la creació d’una sèrie de centres, a diversos indrets de l’Empordà, que reben el nom de societats. Aquestes institucions es crearen en un principi com a centres de beneficència dedicats a satisfer una sèrie de necessitats de la comunitat (en alguns casos, per exemple, són la mutualitat del poble). Amb el temps es convertiran en institucions que desenvoluparan tota mena d’activitats culturals i lúdiques pel poble. Per aquest motiu, les societats solen ser edificis de grans dimensions que acullen en el seu interior diversos espais d’esbarjo i reunió.
La societat de socors mutus La Fraternal, d’Espolla, va ser fundada el 1874. El creixement de l’entitat va promoure la construcció d’un edifici que fes possible el desenvolupament de les funcions socials que tenia encomanades. Així, el 22 de juliol de 1917 va tenir lloc la inauguració de dos edificis que acollien les oficines, un cafè i un gran espai que els servia de sala d’assemblees, de ball i de teatre.
-
Celler Cooperatiu
Edifici aïllat de planta irregular format per tres grans cossos adossats que delimiten una zona de pati al mig. Els diferents cossos són de planta rectangular, amb les cobertes de teula de dos vessants. Les obertures són majoritàriament rectangulars i d’arc de mig punt, tot i que el portal d’accés a la nau principal és d’arc rebaixat. Damunt seu, una placa de rajola vidrada recorda l’ús destinat a la construcció, obra del ceramista Lleonci Coromina de la Bisbal d’Empordà. A l’interior hi ha instal·lada la sala de cups de formigó organitzats en tres fileres, dues de laterals i una central, i la sala de premses i la maquinària, que estan situades a la banda nord-est de l’edifici. La nau està coberta amb un sistema d’arcs apuntats bastits amb maons i recolzats als murs laterals. Aquests arcs suporten les bigues de ferro que alhora aguanten l’encavallada de fusta i la teulada exterior, i són l’element més destacable del conjunt. A la banda sud d’aquest conjunt es construí, aïllat, l’edifici per al trull d’oli. De planta rectangular, amb la coberta de dos vessants i les obertures d’arc de mig punt bastides amb maons.
La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides i filades de maons, tot lligat amb morter. La façana principal de l’edifici del trull i la nau de les botes de fusta estan arrebossades i pintades de color groc.
Notícies històriques
Situat al sud del nucli urbà, a la sortida del poble per la carretera que uneix Roses amb Capmany, les instal·lacions del celler es varen inaugurar el dia 8 de novembre de 1931. Era el primer celler cooperatiu de la comarca, dissenyat per l’arquitecte Pelai Martínez Paricio. Fou iniciativa del Sindicat Agrícola fundat el 1906 per un grup de viticultors que volien millorar i revalorar el que produïen individualment i comercialitzaven amb dificultats. En efecte, el 1917, es va crear una comissió, presidida pel marquès de Camps, per estudiar l’edificació d’un celler; però no fou fins al 1930, després d’haver visitat els cellers de Terrassa, Rubí, Cervera i Banyuls, que es va constituir la secció de vinificació. El celler es construí en uns terrenys del marquès de Camps, al lloc anomenat la Coromina i s’encarregà a l’arquitecte Pelai Martínez i Paricio.
Un cop construïda la nau principal (1931) es va edificar l’edifici per al trull d’oli, sense cap tècnic responsable. Posteriorment, l’any 1948 es construí la sala de les botes de fusta que havia estat projectada per Pelai Martínez. L’any 1957 es va construir la nau del laboratori i la botiga i, finalment, el 1961 es va realitzar l’ampliació de la nau principal envers l’oest, obra de l’arquitecte R. Giralt de Girona, en aquell moment arquitecte municipal de Figueres, tot i que va seguir els criteris marcats per Pelai Martínez.
-
Casa Coderch de Sentmenat
Es tracta d’un mas amb una característica porxada d’arcades de pedra a la façana de llevant. Fou, durant molts anys, el lloc de repòs i estudi del reconegut mestre de l’Arquitectura, José Antonio Coderch de Sentmenat. Als anys 60 va practicar-hi la restauració de la planta baixa, obra que va merèixer el reconeixement en les més prestigioses publicacions d’Arquitectura.
Foto: Ana Rodríguez
Podeu obtenir més informació a l’enllaç José Antonio Coderch de Sentmenat – Casa pairal
-
Casa Balmanya
Edifici on visqué, entre els anys 1869 i 1915, el que fou mestre Antoni Balmanya i Ros. La seva tasca al davant de l’escola pública d’Espolla fou mereixedora de la nominació de “Escuela modelo de las elementales del partido de Figueras”. És considerat un dels iniciadors de la renovació pedagògica de Catalunya.
[Bibliografia: El mestre Antoni Balmanya i Ros. Un iniciador de la renovació pedagògica a Catalunya. David Pujol i Fabrelles. 1992. Aj. d’Espolla.]
-
Cal Marquès / Can Camps
Situat dins del nucli urbà de la població d’Espolla, a la banda nord del terme i a ponent de la plaça Joan Camps i Subirats, també coneguda com la plaça del Dolmen.
Edifici aïllat de planta irregular format per diversos cossos adossats, amb les cobertes de teula d’un vessant i distribuïts en planta baixa i pis, o bé dues plantes. La façana orientada a migdia presenta un gran portal de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus ben desbastats. La façana principal, orientada a llevant, presenta un portal de mig punt i una finestra rebaixada, bastits en pedra. Al seu costat hi ha una petita obertura allargada a manera d’espitllera. Damunt del portal, una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana i l’ampit motllurat.
La part més destacable de la construcció és la torre situada a l’extrem de tramuntana. Es tracta d’una torre de planta quadrada, distribuïda en planta baixa, dos pisos i un petit altell afegit amb posterioritat. Està coberta amb teulada d’un sol vessant, la qual també fou restituïda. Les obertures són destacables. Al primer pis hi ha una finestra rectangular emmarcada en pedra, que en origen presentava la llinda sostinguda amb permòdols, tot i que actualment està reformada. A la segona planta destaca una finestra biforada amb les llindes d’arc apuntat recolzades a les impostes, i un pilaret central amb capitell restituït. La torre està bastida amb pedra desbastada de diverses mides lligada amb abundant morter de calç. Conserva trams del parament bastits amb carreus de pedra ben desbastats i disposats en filades, sobretot a la part superior de les cantonades. L’interior de l’edifici s’estructura en tres crugies paral·leles a la façana principal distribuïdes en diverses estances cobertes amb voltes de pedra grassa i de maó.
La construcció en general ha estat realitzada amb pedra petita i irregular unida amb argamassa, amb carreus desbastats a les cantonades. La façana principal està arrebossada i pintada.
Notícies històriques
Durant l’edat mitjana, el casal va ser propietat de la família Avinyó que amb el temps acabà passant al marquès de Camps. Els diferents marquesos del segle XX van ser molt generosos amb el poble d’Espolla, cedint terrenys per a la construcció de l’escola, el celler cooperatiu…
La construcció es va adaptar primer als usos agrícoles i, a partir dels anys 80 del segle passat, al de residència ja que va ser venut per parts a diferents propietaris.
