Espai on trobaràs la informació de les ermites i esglésies del municipi d’Espolla.
-
Església de Sant Jaume
Església de planta rectangular, orientada a tramuntana, que consta de tres naus i coberta a doble vessant. La nau central té una alçada major que les laterals i en els seus murs exteriors s’hi ha practicat una sèrie de contraforts que descansen sobre els sostres, a un vessant, de les naus laterals. A una banda de l’edifici queda adossat el campanar que consta de dos cossos: una torre de planta quadrada amb ràfec de totxo sobre la que es disposa el campanar de planta octogonal amb quatre obertures d’arc de mig punt, rematades per una cúpula feta de totxo. Mentre que la torre ha estat arrebossada el cos octogonal deixa al descobert el parament de mur original fet de pedruscall. L’accés al campanar es fa mitjançant una escala de pedra adossada al mur occidental de l’església. La façana, molt senzilla des d’un punt de vista decoratiu, presenta una porta adintellada emmarcada per carreus de pedra ben escairats, un nínxol d’arc de mig punt i un òcul en la part superior. Tota la façana ha estat arrebossada contràriament a la resta de l’edifici on s’hi ha deixat al descobert el parament fet de pedruscall lligat amb argamassa. En alguns trams de mur l’aparell és de lloses de pissarra i fragments de terrissa units amb argamassa (solució molt comuna a construccions del segle XVIII que trobem als voltants). A l’interior les voltes son de canó i de llunetes.
Notícies històriques
Segons sembla, la torre campanar és en bona part romànica (segles XII-XIII). A la façana principal, encarada al migdia, trobem una inscripció “1786”. L’església és, per tant, un edifici d’origen romànic que va ser totalment reformada el segle XVIII. S’esmenta per primer cop el 1226 (Sancti Jacobi de Spolla). Apareix també en el famós document de 884 (vegeu Sant Esteve de Cantallops, Sant Julià de Rabós) segurament fals, en el que s’afirma la seva pertinença al Monestir de Sant Quirze de Colera.
-
Ermita de Sant Martí de Baussitges
Situada al nord del nucli urbà de la població d’Espolla, a uns set quilòmetres de distància del municipi i en una zona completament deshabitada.
Església d’una sola nau amb absis de planta lleugerament trapezoïdal capçat a llevant. La nau està coberta amb volta de canó i dividida en dues tramades pràcticament iguals per un arc toral de punt rodó, sostingut per pilastres adossades als murs laterals, amb les impostes destacades. L’absis també presenta volta de canó, tot i que més baixa que la nau principal i separada d’aquesta mitjançant un arc triomfal de mig punt, sostingut per pilastres de les mateixes característiques que les de l’arc toral. Ambdues arcades estan bastides amb lloses de pissarra disposades a sardinell. L’única porta d’accés a l’interior del temple es troba a la part occidental del mur de migdia. Es tracta d’una obertura d’arc rebaixat, lleugerament ultrapassat, bastida amb lloses de pedra disposades a sardinell. Hi ha també quatre finestres petites i allargades que il·luminen l’interior. Són de punt rodó i d’un sol biaix, i estan situades al mur de ponent i de migdia de la nau i als costats est i sud de l’absis. Damunt del mur de ponent de l’edifici es dreça un campanar d’espadanya format per tres grans pilastres, d’època posterior a la construcció de la resta de l’edifici.
La construcció és bastida amb pedra de mida mitjana simplement escantonada, lligada amb morter de calç. En determinades zones es pot percebre trams construïts amb la tècnica d’opus spicatum característica d’aquest període.
Notícies històriques
L’església parroquial de Sant Martí de Baussitges fou consagrada el 20 de desembre de l’any 946 pel bisbe Gotmar de Girona. En el mateix document s’indiquen els límits territorials de la parròquia i que l’església va ser edificada pel prevere Tredecindus o Teudesind. Encara així, per les característiques constructives es pot classificar aquesta església com preromànica, tenint en compte que l’acte de consagració pot ser posterior a la construcció original.
L’any 1218, el comte Hug d’Empúries cedeix al priorat de Santa Maria del Camp la tercera part del delme d’aquesta parròquia. El 1219, en una butlla del papa Honori III és confirmada com a domini de l’abadia de Sant Quirc de Colera. També apareix relacionada en les Rationes decimarum de l’any 1280.
Segons la llista de parròquies del Llibre verd de la seu de Girona de l’any 1362, l’església de Sant Martí de Baussitges formava amb l’església propera de Sant Miquel de Freixe una sola jurisdicció parroquial. Aquesta unió també es reflecteix als nomenclàtors diocesans del final del segle XIV.
En el Synodales Gerundenses de Romaguera de l’any 1691, aquesta nova parròquia queda anul·lada. Posteriorment, amb el despoblament del territori, l’església quedà sense culte i fou abandonada. Fins i tot es reutilitzà com a estables.
L’any 1969 fou donada a conèixer com a església preromànica.
Els anys 1990 i 1991 el Departament de Cultura i Comunicació, la Diputació de Girona i l’Ajuntament d’Espolla conjuntament amb el Grup d’Art de Figueres van endegar un projecte de consolidació de l’edifici i de restauració de la coberta.
-
Ermita de Sant Genís d’Esprac
Situada al nord del nucli urbà de la població d’Espolla, a uns cinc quilòmetres de distància del municipi i en una zona completament deshabitada. Tot i això una masia veïna s’adossa al mur de ponent del temple.
Església d’una sola nau amb absis de planta semicircular capçat a llevant. Tant la nau com l’absis estan coberts amb voltes apuntades, il·luminades per dues finestres situades al mur de migdia de la nau i al fons de l’absis. Aquestes obertures són d’arc de mig punt i doble esqueixada. La porta d’accés al temple està ubicada al mur de migdia. Està formada per dos arcs de mig punt en gradació, amb la llinda i el timpà llisos i bastida amb carreus desbastats, sense cap motiu ornamental. L’arc extern presenta les impostes bisellades. Damunt del frontis, orientat a ponent, hi ha una petita espadanya de dues pilastres, afectada per la masia que es troba adossada al temple.
La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, lligada amb morter de calç i amb refeccions efectuades amb fragments de maons i de ceràmica. Els paraments de migdia i de llevant presenten un revestiment arrebossat que amaga els murs. El parament de tramuntana, amb la pedra vista, presenta trams bastits en la tècnica de l’opus spicatum, indicant així la possibilitat que es tracti d’una estructura pertanyent al període preromànic.
Notícies històriques
L’església de Sant Genís d’Esprac apareix esmentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 amb els noms de “ecclesia de Asparago” i “ecclesia de Spargo”, respectivament.
En els nomenclàtors de la diòcesi del segle XIV apareix amb el nom de “Ecclesia parrochialis sancti Genesii de Asperracho” i en un document datat l’any 1316 és nomenada com “Sancti Genesii Aespracho”.
